Sant Mateu en la història contemporània

Al llarg del segle XIX la població augmenta de manera continuada, arribant als 4.136 habitants en 1887. És cap de partit judicial i acull una audiència criminal durant diverses dècades. Com en la resta del context espanyol, el segle ve marcat per les guerres d’Independència, els conflictes entre carlins i liberals i les desamortitzacions.

Durant la primera guerra carlina Sant Mateu protagonitzarà diversos episodis bèl·lics amb el General Cabrera al comandament dels tradicionalistes. Potser el més destacat és el pas de l’expedició realista camí de Madrid (juliol de 1837), amb el pretenent Carles Maria Isidre al capdavant, el qual s’allotjà al Palau del Marqués de Villores. Els repetits enfrontaments armats que tingueren lloc en la vila al llarg de tot el conflicte, foren origen de la ruïna d’una part considerable del patrimoni local. Els convents de Dominics i Caputxins, i el Palau dels Mestres de Montesa, ja afectats durant la guerra d’Independència, patiren les conseqüències més importants per trobar-se a extramurs. Les muralles, que es reconstruïren parcialment i es reforçaren a causa del conflicte, foren derrocades novament en molts dels seus trams. La derrota carlina tragué amb ella també l’exili de molts partidaris de la localitat, entre els que destacaren la família Pitarch, músics que triomfaren com organistes a França.

Les desamortitzacions de mitjans de segle acabaren definitivament amb les comunitats de Dominics i Caputxins de la localitat. Els seus béns foren expropiats i subhastats per l’Estat. Els convents, totalment arruïnats després de la guerra, desaparegueren definitivament. La mateixa sort corregué el Palau dels Mestres de Montesa. L’Orde continuaria existint a títol honorífic, tot i que el domini eminent sobre el territori restava totalment abolit.

Manquen encara estudis que descriguen l’esdevenir del municipi més enllà d’aquesta època. Tot i això podem donar algunes dades que caracteritzen el segle XX. En primer lloc, des d’un punt de vista demogràfic, la població no ha deixat de perdre habitants des de la dècada de 1900. Aquest procés s’accelera després de la Guerra Civil a causa de l’atracció que exerceixen els grans nuclis urbans, i d’una forta gelada que en 1956 matà la major part de la vinya plantada al terme municipal.

En el context de la II República es dugué a terme una important tasca en matèria educativa amb la construcció d’unes noves instal·lacions escolars, i la introducció de les innovadores metodologies pedagògiques de Célestin Freinet i Maria Montessori.

Durant la Guerra Civil adquirí especial força a la població, així com a tota la comarca, la ideologia anarquista. En concret en Sant Mateu, la CNT confiscà edificis religiosos que destinà a magatzems o garatges. Part del patrimoni eclesiàstic fou destruït. S’ha de lamentar especialment la crema del retaule renaixentista de la Capella Major de l’Arxiprestal. Però sobretot s’han de lamentar les vides que el conflicte armat, i la repressió anterior i posterior a 1939, s’endugué per davant.