Carreró del Jueus
Fragment d’una via medieval restaurada en 1992 l’origen del qual es remunta al segle XIV. Formava part de la jueria o aljama de Sant Mateu.Es tracta, pel que sembla, d’un fragment d’un estret vial de major longitud que arribava fins la Suda de Sant Mateu, la part més antiga de la vila. Altres fragments del mateix carrer són els que avui es coneixen com carrer Gallines i carrer Palpacuixes. Es tracta de l’única mostra arquitectònica arribada fins als nostres dies de la relativament important i organitzada comunitat hebraica o aljama de Sant Mateu.
El Carreró dels Jueus separa el Palau Borrull o l’Audiència del Palau de la Cort Nova o Ajuntament. És un fet freqüent entre les cases senyorials valencianes d’època gòtica estar separades per estrets carrerons. És un exemple típic de l’organització urbana relacionada amb la presència d’aljames. Els jueus estaven obligats a viure en un determinat barri –en el regne de València jueries, en Catalunya i Mallorca calls- pel general a prop del centre urbà i dels edificis públics i de govern més importants. De vegades, per motius de seguretat, el barri disposava de portes de tancament. Les aljames jueves pertanyien al rei, eren de la seua propietat i a ell pagaven diversos impostos. Posseïen els seus propis òrgans d’autogovern: el consell, el tribunal rabínic, confraries pietoses, escoles, sinagoga, cementiri, carnisseria, funcionaris públics i oficials.
Respecte a les activitats dels jueus cal evitar caure en el tòpic. Les seues activitats estaven relacionades amb el que actualment coneixem com sector secundari i de serveis: l’artesania i el comerç de productes agrícoles, ramaders i tèxtil encara que tampoc faltaren metges, agents de compra i venda i prestadors. El Carreró dels Jueus fou restaurat en 1992 passant a estar tapiat, ple d’enderrocs i amb un penós aspecte respecte a la imatge actual. Les obres realitzades consistiren en l’enderroc de construccions sobrants, neteja, repicat, sanejament i rejuntat dels murs i pavimentació.