Santuari de la Mare de Déu dels Àngels (s.XVI – s.XVIII)

Interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI a l’XVIII compost per l’església, l’hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes.

La devoció per la patrona de Sant Mateu, la Mare de Déu dels Àngels, arrenca el 1584, quan l’ermità Sebastià troba a la concavitat de l’altar de l’ermita de Sant Antoni, anterior a l’actual, una imatge de la Verge.

Dates importants en la història del conjunt monumental són el 25 d’octubre de 1585 amb la donació per Vicent Cerdà de l’ermita i muntanya als Jurats de Sant mateu, la creació en 1866 de la Societat de l’Oliverar i Rodona de Nostra Senyora dels Àngels, i la compra el 13 d’abril de 1866 per la seua part de la finca desamortitzada i subhastada en 1865, l’incendi que destruí l’interior de l’ermita el 13 de desembre de 1918, la benedicció el 26 de juny de 1921 per part del papa Benet XV de la nova imatge esculpida en marbre de Carrara, l’arribada de la nova imatge a Sant Mateu el 30 d’abril de 1924, la seua entronització el 27 de setembre de 1925 i la celebració del 4t Centenari en l’any 1984.

La festivitat de la Mare de Déu dels Àngels se celebra el segon dissabte després del Pasqua de Resurrecció.

En aquesta ubicació, existí des del segle XV una ermita dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Pau Ermità. Fou absorbida per la nova església realitzada a partir de 1590 i finalitzada en 1622. L’ hostatgeria es finalitzà en 1590.

Es tracta d’una església d’arquitectura renaixentista i decorat barroc del segle XVII. La seua nau central està coberta amb volta. Té capelles laterals, creuer, cúpula, cor, sagristia i cambril, on es venera la imatge de la titular. La portada treballada de l’església consta d’un arc de mig punt i arquivoltes amb relleus representant figures d’àngels. Dues pilastres decorades amb motius geomètrics flanquegen l’arc.

Dates clau de la construcció de l’ermita són la construcció de l’absis de 1590 a 1600, la construcció de la resta del conjunt de l’església de 1602 a 1622 per Lázaro de Reinaga i Bernat Cumba, la reforma amb la construcció del creuer i el mur emmerletat en 1685, la decoració de l’interior de 1690 a 1693 i la construcció del campanar de 1725 a 1730.