Sant Mateu durant el domini de l’ Orde de l’ Hospital

En 1244, només set anys després de que el Mestre de l’Hospital Hug de Fullalquer concedira la carta de població, aquest obtingué de mans del rei Jaume I el dret de celebrar un mercat de caràcter setmanal. Ja en 1255 s’obtenia també el privilegi de portar a terme una fira anual. Es tracta, en ambdós casos, d’unes de les primeres concessions d’aquest tipus que es realitzen en el context valencià, i encara en plena campanya de conquesta al sud del riu Xúquer.

En quant al desenvolupament urbanístic, cap a 1257 ja trobem població vivint fora del recinte de la Suda. Concretament, quatre famílies s’estableixen en el que actualment coneixem com la Plaça Major, on ja es treballa en l’edificació de la primitiva església romànica. A partir de 1271, la Plaça queda configurada, a grans trets, de la mateixa forma que podem veure en l’actualitat: s’aixequen els porxos que circumden tot l’espai central. Aquest procés d’expansió urbanística culminarà, cap a la dècada de 1370, amb la finalització de les muralles de la vila.

Des d’aleshores, i fins els nostres dies, el centre neuràlgic de la població s’estableix en la nova plaça assentada al pla, quadrangular i porticada, en la qual es troben els edificis comercials (carnisseria, pescateria, tenda, magatzem de grans), i des de la qual arrenquen els principals carrers.

En l’àmbit econòmic, és molt significatiu que la fira de la vila coincidira aproximadament amb el període de l’esquilada de les ovelles. De fet el pasturatge, i conseqüentment la transhumància, i la manufactura de la llana, estaran íntimament lligades a la història de Sant Mateu, i són la causa principal de la importància de la vila en el context valencià baixmedieval.

En quant a la transhumància, se sap del trànsit de ramats cap a dues zones geogràfiques d’estiueig: amplis sectors de l’actual província de Terol i, creuant els Pirineus, les regions franceses de l’Ariège i l’Aude. Aquests darrers moviments dugueren amb ells alguns dels darrers càtars que, durant les primeres dècades del segle XIV, establiren una xicoteta comunitat a Sant Mateu fugint de la Inquisició.

Al mateix temps, i amb l’objectiu d’estendre i protegir les pasturen hivernals dels moviments transhumants inversos, la població s’esforçà en obtindre la delimitació d’àmplies zones de la batllia de Cervera per a ús i aprofitament exclusiu dels diversos pobles que composaven aquest districte.

Cal afegir que, com a vassalls de l’orde de l’Hospital, els aveïnats a Sant Mateu gaudien d’exempció d’impostos per comercial amb les viles i ciutats de domini real. Aquest dret contribuí decisivament al creixement de l’activitat econòmica lligada a la ramaderia llanera, i al comerç dels seus productes.

Tot plegat és causa per a que la població de Sant Mateu es posicione, en 1320, al voltant dels 4.500 habitants, sent la cinquena població més gran del Regne de València.