Muralles (s.XIV)

Declarat BIC, el tram de muralla de 260 m que recau sobre el marge dret del riu del Palau, és l’únic que es conserva. Fou restaurat en 1996.

La muralla montesiana que envoltava Sant Mateu tingué 1.600 m de perímetre i vuit portals d’accés. És de maçoneria, gruix variable i tenia una altura mitjana de 6 metres incloent-hi els merlets.

Es tracta del segon recinte emmurallat de Sant Mateu. Fou construït de 1357 a 1380 sota el maestrat de Pere de Thous. Substituí al primitiu mur del segle XIII, que tancava el nucli fundacional de Sant Mateu en la part alta de la població, en l’entorn de l’Església de Sant Pere.

Del primer recinte emmurallat, del segle XIII, només queden alguns vestigis en la sagristia i en el mur sud de l’església de Sant Pere. Tenim referències en documents del Llibre de Privilegis datats en 1237 i 1300 i en el procés de la Inquisició contra el càtar Guillem de Belibaste celebrat a Carcassona en 1321.

Del conjunt de la muralla montesiana, del segle XIV, a banda del tram de llenç paral·lel al riu Palau, també queden alguns vestigis menors d’alguns dels portals d’accés com el Portal de Morella i la Torre de Cantacorbs, i d’altres trams de muralla.

La victòria de la Casa de Borbó en la Guerra de Successió tragué amb ella l’ordre d’enderrocar les muralles de Sant Mateu, acomplerta de manera parcial durant el segle XVIII. La fi de la Primera Guerra Carlina marcà la desaparició progressiva del recinte emmurallat de Sant Mateu amb la destrucció del llenç de muralles i els seus portals, els materials dels quals es van reutilitzar en la construcció de cases