Ermita de la Mare de Déu dels Àngels (s. XVI – s. XVIII)

Situació: a 3 km del casc urbà, en el cim d’un turó.

Horari: diari d’11 a 19 h. Nota: horari orientatiu.

 

Interessant conjunt arquitectònic datat dels segles XVI al XVIII composat per l’església, l’hostatgeria, el mirador, el pou i altres construccions annexes.

La devoció per la patrona de Sant Mateu, la Mare de Déu dels Àngels, arrenca en 1584, quan l’ermità Sebastià troba en la concavitat de l’altar de l’ermita de Sant Antoni, anterior a l’actual, una imatge de la Mare de Déu.

Dates importants en la història del conjunt monumental són el 25 d’octubre de 1585 amb la donació per Vicent Cerdà de l’ermita i muntanya als Jurats de Sant mateu, la creació en 1866 de la Societat de l’Oliverar i Rodona de Nostra Senyora dels Àngels, i la compra el 13 d’abril de 1866 per la seua part de la finca desamortitzada i subhastada en 1865, l’incendi que destruí l’interior de l’ermita el 13 de desembre de 1918, la benedicció el 26 de juny de 1921 per part del papa Benet XV de la nova imatge esculpida en marbre de Carrara, l’arribada de la nova imatge a Sant Mateu el 30 d’abril de 1924, la seua entronització el 27 de setembre de 1925 i la celebració del 4t Centenari en l’any 1984.

La festivitat de la Mare de Déu dels Àngels se celebra el segon dissabte després del Pasqua de Resurrecció.

En aquesta ubicació, existí des del segle XV una ermita dedicada a Sant Antoni Abat i Sant Pau Ermità. Fou absorbida per la nova església realitzada a partir de 1590 i finalitzada en 1622. L’ hostatgeria es finalitzà en 1590.

Es tracta d’una església d’arquitectura renaixentista i decorat barroc del segle XVII. La seua nau central està coberta amb volta. Té capelles laterals, creuer, cúpula, cor, sagristia i cambril, on es venera la imatge de la titular. La portada treballada de l’església consta d’un arc de mig punt i arquivoltes amb relleus representant figures d’àngels. Dues pilastres decorades amb motius geomètrics flanquegen l’arc.

Dates clau de la construcció de l’ermita són la construcció de l’absis de 1590 a 1600, la construcció de la resta del conjunt de l’església de 1602 a 1622 per Lázaro de Reinaga i Bernat Cumba, la reforma amb la construcció del creuer i el mur emmerletat en 1685, la decoració de l’interior de 1690 a 1693 i la construcció del campanar de 1725 a 1730.

La festividad de la Virgen de los Ángeles se celebra el segundo sábado después de Pascua de Resurrección.

En esta ubicación, existió desde el siglo XV una ermita dedicada a San Antonio Abad y San Pablo Ermitaño. Fue absorbida por la nueva iglesia realizada a partir de 1590 y finalizada en 1622. La hospedería, edificio en forma de “ele” unido a la ermita, se finalizó en 1590.

Se trata de una iglesia de arquitectura renacentista y decorado barroco del siglo XVII. Su nave central está cubierta con bóveda. Tiene capillas laterales, crucero, cúpula, coro, sacristía y camarín, donde se venera la imagen de la titular. La portada trabajada de la iglesia consta de un arco de medio punto y arquivoltas con relieves representando figuras de ángeles. Dos pilastras decoradas con motivos geométricos flanquean el arco.

Fechas claves de la construcción de la ermita son la construcción del ábside de 1590 a 1600, la construcción del resto del conjunto de la iglesia de 1602 a 1622 por Lázaro de Reinaga y Bernardo Cumba, la reforma con la construcción del crucero y el muro almenado en 1685, la decoración del interior de 1690 a 1693 y la construcción del campanario de 1.725 a 1.730.